Arxiu de l'autor: Ferran Toutain

Una realitat a part

Si a la paraula “art” se li pot atribuir algun sentit, tot el que en general convenim a anomenar “art” ha de tenir alguna cosa en comú, ha de compartir algun tipus d’essència mitjançant la qual l’art es pugui distingir … Continua llegint

Publicat dins de Català | Deixa un comentari

Un aclariment sobre Dalí i Lacan

El molt amable lector Miguel Fernández m’acusa en un comentari al meu article Un precursor, publicat al «Quadern» d’El País el dia 6 d’aquest mes, d’una falta absoluta de rigor per la meva afirmació segons la qual Salvador Dalí ja … Continua llegint

Publicat dins de Català | Deixa un comentari

Un precursor

Quan va escriure El mite tràgic de l’«Angelus» de Millet a començaments dels anys trenta, Salvador Dalí ja coneixia perfectament Freud i ja havia llegit Lacan. Aquesta familiaritat amb la psicoanàlisi va proporcionar a la natural inclinació paròdica del seu … Continua llegint

Publicat dins de Català | Deixa un comentari

La màquina de l’absurd

En l’argot acadèmic actual, una revista d’impacte és una publicació que, pel seu rigor científic i l’escrupolosa selecció dels articles que li són enviats, acapara les aspiracions dels investigadors universitaris necessitats de publicar sense treva per mantenir la cotització dels … Continua llegint

Publicat dins de Català | Deixa un comentari

L’obra de govern

Durant la precampanya de les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2003, el programa matinal de Catalunya Ràdio va preguntar a l’audiència quin seria el millor successor de Jordi Pujol, si Artur Mas o si Pasqual Maragall. Devien ser … Continua llegint

Publicat dins de Català | 1 comentari

L’ogre del president

Ja havia decidit que no escriuria una sola línia sobre el cas inaudit d’Alfons Quintà, quan certs articles apareguts a la premsa amb motiu de l’espantós desenllaç amb què es va coronar una vida plena d’absurdes malvestats m’han inclinat a … Continua llegint

Publicat dins de Català | Deixa un comentari

Geperuts

Llegir Josep Pla serveix per més d’una cosa: per comprovar que la seva prosa reuneix tots els atributs d’un català literari capaç de confluir plenament amb la tradició literària europea, i per mirar-se el món amb el punt de vista … Continua llegint

Publicat dins de Català | Deixa un comentari