Arxiu de l'autor: Ferran Toutain

Una realitat a part

Si a la paraula “art” se li pot atribuir algun sentit, tot el que en general convenim a anomenar “art” ha de tenir alguna cosa en comú, ha de compartir algun tipus d’essència mitjançant la qual l’art es pugui distingir … Continua llegint

Publicat dins de Català | Deixa un comentari

Un aclariment sobre Dalí i Lacan

El molt amable lector Miguel Fernández m’acusa en un comentari al meu article Un precursor, publicat al «Quadern» d’El País el dia 6 d’aquest mes, d’una falta absoluta de rigor per la meva afirmació segons la qual Salvador Dalí ja … Continua llegint

Publicat dins de Català | Deixa un comentari

Un precursor

Quan va escriure El mite tràgic de l’«Angelus» de Millet a començaments dels anys trenta, Salvador Dalí ja coneixia perfectament Freud i ja havia llegit Lacan. Aquesta familiaritat amb la psicoanàlisi va proporcionar a la natural inclinació paròdica del seu … Continua llegint

Publicat dins de Català | Deixa un comentari

La màquina de l’absurd

En l’argot acadèmic actual, una revista d’impacte és una publicació que, pel seu rigor científic i l’escrupolosa selecció dels articles que li són enviats, acapara les aspiracions dels investigadors universitaris necessitats de publicar sense treva per mantenir la cotització dels … Continua llegint

Publicat dins de Català | Deixa un comentari

L’obra de govern

Durant la precampanya de les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2003, el programa matinal de Catalunya Ràdio va preguntar a l’audiència quin seria el millor successor de Jordi Pujol, si Artur Mas o si Pasqual Maragall. Devien ser … Continua llegint

Publicat dins de Català | 1 comentari

L’ogre del president

Ja havia decidit que no escriuria una sola línia sobre el cas inaudit d’Alfons Quintà, quan certs articles apareguts a la premsa amb motiu de l’espantós desenllaç amb què es va coronar una vida plena d’absurdes malvestats m’han inclinat a … Continua llegint

Publicat dins de Català | Deixa un comentari

Geperuts

Llegir Josep Pla serveix per més d’una cosa: per comprovar que la seva prosa reuneix tots els atributs d’un català literari capaç de confluir plenament amb la tradició literària europea, i per mirar-se el món amb el punt de vista … Continua llegint

Publicat dins de Català | Deixa un comentari

Complicacions

Potser ja no s’arribarà a veure mai que una de les herències culturals més pernicioses de les moltes que ens ha llegat el segle XX és la de concebre l’art com un complicat sistema de transmissió d’idees que, convenientment desxifrades … Continua llegint

Publicat dins de Català | Deixa un comentari

Llibertat i poder

L’octubre del 1871, un Flaubert a punt de complir la cinquantena i a punt de començar l’empresa colossal de redactar, en forma de novel·la, un compendi general de l’estupidesa humana que haurà de deixar inacabat després de consagrar-hi els deu … Continua llegint

Publicat dins de Català | Deixa un comentari

No, Sir

Si la mania de James Boswell era la d’anotar amb pèls i senyals tot el que veia i sentia dir, la mania de Samuel Johnson era la de portar sistemàticament la contrària a tothom. Gràcies a aquestes dues manies, ara … Continua llegint

Publicat dins de Català | Deixa un comentari