Arxiu mensual: gener de 2017

Ja havia decidit que no escriuria una sola línia sobre el cas inaudit d’Alfons Quintà, quan certs articles apareguts a la premsa amb motiu de l’espantós desenllaç amb què es va coronar una vida plena d’absurdes malvestats m’han inclinat a … Continua llegint →

Llegir Josep Pla serveix per més d’una cosa: per comprovar que la seva prosa reuneix tots els atributs d’un català literari capaç de confluir plenament amb la tradició literària europea, i per mirar-se el món amb el punt de vista … Continua llegint →

Potser ja no s’arribarà a veure mai que una de les herències culturals més pernicioses de les moltes que ens ha llegat el segle XX és la de concebre l’art com un complicat sistema de transmissió d’idees que, convenientment desxifrades … Continua llegint →

L’octubre del 1871, un Flaubert a punt de complir la cinquantena i a punt de començar l’empresa colossal de redactar, en forma de novel·la, un compendi general de l’estupidesa humana que haurà de deixar inacabat després de consagrar-hi els deu … Continua llegint →

Si la mania de James Boswell era la d’anotar amb pèls i senyals tot el que veia i sentia dir, la mania de Samuel Johnson era la de portar sistemàticament la contrària a tothom. Gràcies a aquestes dues manies, ara … Continua llegint →