D’una tirania

Coleman Silk, el protagonista de La taca humana, de Philip Roth, es veu obligat a renunciar a la seva plaça de catedràdic de grec en una universitat americana per haver ofès greument dos estudiants negres. Ell no sabia de quina raça eren, perquè no li havien vingut mai a classe, i un dia, passant llista, va tenir l’acudit de preguntar si els dos estudiants no s’havien pas diluït en fum negre. Va dir «negre» potser perquè aquells dies rellegia La Ilíada i tenia ficat al cap aquest adjectiu que tantes coses qualifica al poema homèric.

            No sé si la vida imita l’art, com volia Oscar Wilde, o si la ficció de Roth, que se situa als anys noranta, no feia més que reflectir el que ja passava aleshores a les universitats americanes, però avui dia el cas del doctor Silk no passaria de ser una anècdota. Fa pocs mesos, a Claremont Mckenna College (Califòrnia), membres de l’associació de minories marginades —formada per negres, hispans, asiàtics, feministes, homosexuals i discapacitats— van fer una vaga de fam per obligar a dimitir la vicedegana d’estudiants: havia dit en un correu que feia tot el que podia per atendre els alumnes que «no encaixen en els motllos» de la institució, expressió que es va entendre com una ofensa irreparable. I els estudiants van guanyar: amb el beneplàcit de les autoritats acadèmiques, la vicedegana va dimitir. A Yale, l’ús de barrets mexicans i plomalls indis durant les darrera celebració de Halloween va provocar una enèrgica protesta contra el que les minories consideren «apropiació cultural». La revolta va acabar amb un assetjament al director d’un dels Colleges que conformen la universitat. A Harvard es recomana als professors de Dret que eliminin dels seus programes qualsevol referència al delicte de violació i que prescindeixin del verb «violar» inclús en expressions com «això viola la llei». I a la Universitat de New Hampshire, es facilita als alumnes una llista de 4.750 paraules que es qualifiquen de «problemàtiques». No es pot dir, per exemple, «paternitat», «maternitat», «nouvingut», «homosexual», «sa», «malalt», «obès», «pobre», terme aquest últim que es recomana substituir per l’expressió «persona privada dels privilegis que tenen altres». Per mesurar el grau de follia d’aquest moviment, al realitzador de documentals Ami Horowitz se li va acudir demanar firmes als estudiants de Yale en suport d’una revocació de la Primera Esmena de la Constitució (1791), la que garanteix la llibertat d’opinió: en menys d’una hora va aconseguir més de cinquanta adhesions entusiastes.

            La perversió del llenguatge precedeix les tiranies. De moment, a les nostres latituds, on fa anys que el victimisme dicta la correcció de les paraules, ja hi ha polítics, estudiants, professors i periodistes que usen el femení com a genèric. No trigaran a exigir-lo.

(Publicat a El País, 03-03-16)

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Català i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s