D’una febre

L’afany per capturar, gestionar i vendre la informació que es pot extreure del que es coneix com Big Data ja comença a donar símptomes de constituir una nova febre de l’or. Les empreses que s’hi dediquen neixen com bolets i ja fa temps que s’aplica amb un profit relatiu a les més variades disciplines. També a la investigació mèdica. Llegim, per exemple, al diari que els comentaris que es publiquen a Twitter poden servir per diagnosticar el risc de patir malalties cardiovasculars. Se sap de sempre que la crispació de l’ànim és un factor important en el desencadenament d’un ictus o un atac de cor, i els individus que, amb les frases que aboquen al ciberespai, mostren mal humor i hostilitat delaten la seva propensió a sucumbir a aquesta classe d’afeccions. Si vostè és donat a descarregar el seu malestar a les xarxes socials, sàpiga que en un futur no gaire llunyà pot rebre la visita d’un inspector sanitari. Ara bé, si el sistema funciona, no cal sinó desitjar-li que salvi moltes vides d’amargats i esperar al mateix temps que la febre del Big Data no arribi a l’enginyeria social, una esperança que sembla condemnada al fracàs: de moment, ja ha arribat a la producció literària.

            Efectivament, una empresa catalana de tecnologia acaba d’anunciar que ha creat una aplicació informàtica per valorar i fabricar novel·les susceptibles de convertir-se en bestsellers. El procediment és senzill: es tracta de reunir i classificar les opinions i les emocions que els lectors d’una obra d’èxit expressen a les xarxes socials; l’aplicació emmagatzema aquests comentaris en un núvol juntament amb les dades personals dels que els han emès (edat, sexe, procedència geogràfica) i l’accés a aquesta informació proporciona als editors un criteri de valoració infal·lible per decidir-se a adquirir els drets de traducció d’una obra, i un banc de dades colossal per dissenyar i encarregar llibres que compleixin les exigències dels gustos populars.

            Ja fa molt que Hollywood va reduir el seu cinema a la repetició ad nauseam d’una sèrie d’estereotips visuals i narratius, i un nombre creixent d’editors no ha parat de fer esforços per aconseguir que la novel·la agafi el mateix camí. La nova aportació tecnològica està destinada a fer que la literatura de masses sigui l’única raó de ser de la producció editorial i a empènyer l’ambició literària —la narrativa concebuda com una forma de coneixement que neix de l’exploració estètica del llenguatge— al dipòsit de cadàvers. Si se n’arriba a generalitzar l’ús, serà la voluntat popular la que a partir d’un moment decidirà els arguments i l’estil de les obres de ficció. Perquè d’això es tracta: de sotmetre la literatura a un plebiscit. Sembla mentida com de vegades els interessos mercantilistes poden coincidir amb la democràcia assambleària.

(Publicat a El País, 03-12-15)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Català i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s