L’home i la terra

(Publicat a Crònica Global el 6 de maig de 2014)

El cap de setmana passat no l’altre, al Parc de la Ciutadella de Barcelona, es va celebrar la dinovena edició de l’anomenada Fira per la Terra. Quasi tots els mitjans de comunicació catalans la van programar a les respectives agendes i un titular d’El Periódico li va donar tota la transcendència que reclamen els seus organitzadors: “Decidir el futur de la terra”. Per la seva part, l’ajuntament —en una pàgina web de la Guia Barcelona en la qual un no sap de què fiar-se ja que es refereix a la dissetena edició, la de fa dos anys, i l’anuncia per als dies 25 i 26 del 2015— va promocionar l’esdeveniment amb un text de notable elaboració estilística dividit en tres paràgrafs independents —com gairebé tots els que es redacten avui a les administracions, les escoles i altres entitats de servei públic— i configurats en els termes següents:

La Fira de la Terra és una trobada d’entitats de tot tipus que vol cridar l’atenció sobre les agressions de la societat moderna als sistemes naturals i socials, alhora que proposa formes respectuoses, cooperatives i solidàries de tractar el medi ambient.

La Fira per la Terra – Mercat de la Terra és una trobada d’entitats de tota mena per cridar l’atenció de les agressions que la societat moderna fa als sistemes naturals i socials i per proposar formes de comportament respectuosos, cooperatius i solidaris [sic].

La Fira per la Terra – Mercat de la Terra potencia la producció local de bens [sic] i serveis realitzats amb respecte a les persones i als sistemes naturals, que són la base perquè els humans puguin disposar d’un nivell de vida digne.

        Fixi’s el lector en la sorprenent identitat dels dos primers paràgrafs. Fixi’s també en el que es declara com l’objectiu fonamental de la Fira: cridar l’atenció sobre les agressions de la societat moderna als sistemes naturals i socials. La societat, a més d’agredir els sistemes naturals —cosa, per cert, que l’home s’ha dedicat a fer des de la caça del mamut, i si no ho hagués fet poden estar segurs que ara vostès i jo no seríem aquí—, agredeix també els seus propis sistemes, i aquí tenim els participants a la Fira per advertir del cataclisme que s’acosta i posar a la venda els articles necessaris per aconseguir la salvació material del planeta, amb totes les seves espècies animals i vegetals, i la salvació espiritual de les persones, amb tots els seus gèneres sexuals i nacionals. De manera que —com recorda l’ajuntament en el tercer intent de dur a terme la redacció del text— només el consum dels productes i serveis salvífics que la Fira per la Terra posa a disposició dels humans podrà reparar l’ofensa causada als Sistemes Naturals.

       En fi, el cas és que, atret pel reclam municipal i animat pel matí brillant de l’últim dissabte d’abril, per primer cop a la vida i sense que serveixi de precedent, vaig decidir arribar-me al Parc de la Ciutadella per observar de prop l’esdeveniment. En algunes de les parades de la Fira —de la part de la Fira emplaçada al parc— hi havia gent vestida amb camises i túniques orientals i amb aquelles cares de somriure còsmic que semblen exhalar l’aura per la comissura dels llavis; altres, més arrelats a la tradició local, lluïen llargues i amples samarretes d’estiu, de vegades amb generoses panxes circumdades per cinturons amb ronyoneres destinades a recollir els beneficis del comerç, encara que la majoria presentava un aspecte més aviat magre i blanquinós, degut amb tota probabilitat a la falta de proteïnes animals. Uns i altres oferien amb una competència tenaç els més variats mètodes de curació: reiki, neteja energètica, bioenergètica, dansateràpia, xamanisme transcultural, holosíntesi, passades màgiques, etc.

        No he acabat mai d’entendre la raó per la qual com més gran és la preocupació pel destí de l’ànima més gran és també l’obsessió per la salut del cos. La lògica sembla que més aviat suggereixi el contrari: si només som aquí de pas per assolir quan ens morim l’autèntica vida, ¿a què vénen tants miraments amb un cos que no ha de servir més que com a vehicle per passar a l’altra banda? Essent aquest el cas, ¿no fóra més raonable aprofitar-se de la situació per disfrutar complidament dels plaers mundans fins que el cos digui prou? És clar que, en cas contrari, la situació vindria a ser la mateixa. Si no hi ha cap més existència que la que ja coneixem, tampoc és qüestió de privar-se de res. En fi, la veritat és que jo he vist mai cap mestre espiritual entregat a una vida desenfrenada, com tampoc no he vist mai que els vegans —la tendència més immaculada del vegeterianisme— es passin el dia fumant com xemeneies i bevent com esponges, cosa que em semblaria d’una naturalitat irreprotxable essent com són el tabac i l’alcohol productes del més pur origen vegetal.

        Quasi tot el que s’oferia a la Fira estava relacionat, efectivament, amb la salut del cos. Per descomptat, allà no hi havia cap cardiòleg, hepatòleg, dermatòleg, neuròleg o psiquiatre. Tots els professionals que exhibien les seves arts a la Ciutadella eren naturòpates —en rigor filològic, malalts de la naturalesa—, astròlegs vivencials, cirurgians energètics, xamans, etc. Hi havia, a més, una parada dedicada exclusivament a informar dels beneficis de la castració canina, una altra destinada a insultar els polítics en general i el president del govern en particular, i una altra de l’Assemblea Nacional Catalana, tan beatífica com les altres, que també va voler aportar el seu gra de sorra a la salvació de la terra recollint firmes per a la independència de Catalunya.

        Sortint del parc, al passeig de Lluís Companys, el transeünt es trobava amb l’altra especialitat de la Fira, la de les parades que ofereixen productes de cultiu biològic i que, per a desesperació dels vegans, inclouen embotits, formatges i altres aliments robats als animals. Va ser en aquest espai on a una nena de nou anys li van vendre una suculenta magdalena de marihuana, un producte d’elaboració completament natural, que li va fer perdre el sentit. S’ha assegurat que d’aquest incident no en són responsables els organitzadors de la Fira sinó els venedors ambulants. D’aquest incident no, sens dubte.

(I sí, amic Serra, ja veu que al final tot va a parar al nacionalisme.)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Català i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a L’home i la terra

  1. Xavier ha dit:

    Amic Toutain, voldria comentar una qüestió tractada en l’article que, pel que veig, a vostè el deixa perplex.
    La mena de gent a què vostè fa referència no acceptaria la premissa segons la qual només som aquí de pas i assolirem l’autèntica vida quan ens morim. No ho acceptaria si entenem aquest “de pas”, com un mer tràmit sense sentit ni significació. De fet, segons ells, l’altra vida seria conseqüència directa d’aquesta d’ara per una llei de causa-efecte. Vist així i entenent que des d’una visió holística emmetzinar el cos vol dir degradar la ment i l’esperit i, en última instància el comportament, els miraments amb el cos tenen tot el sentit.
    I en el cas contrari: no creure en cap més vida no té perquè fer raonable un “aprofitar-se de la situació i no privar-se de res” fins que el cos peti com una gla. La vida desenfrenada pot portar problemes de salut que més endavant s’han de suportar en aquesta, de vida; algunes persones ho veuen així. O potser no senten gaire tirada per la vida mundana i són més feliços vivint sense excessos.
    Fixi’s que parlo en tercera persona i que no parlo del que jo faig o penso.

    Pel que fa al comentari-postil·la que em dedica, la veritat és que no l’acabo de copsar. Vull dir que en aquest article en concret no en parla de nacionalisme (llevat de la referència a una parada de l’ANC). Així, dubto de si en l’observació que m’adreça hi ha ironia, com dient: veu com no sempre acabo parlant de nacionalisme… O bé sí que hi acaba parlant amb aquest “incident” que deu fer referència a alguna cosa que no sé què pot ser.
    I tot m’hi porta. No hi hauria insistit, però som-hi perquè no me’n vull estar: trobo d’una barra fenomenal l’apropiació que vostè i afins estan fent de la figura de Josep Pla; tot per portar l’aigua al seu molí. I més en general, lamento de nou la dèria de fer entrar amb calçador el tema nacionalista quan realment no cal. Un altre bon exemple és l’article –memorable, per cert– La normalització dels pobres.
    I per acabar li voldria demanar que deixi d’escriure a Crónica Global; és evident que el seu currículum no es prestigia amb aquestes col·laboracions. No sóc tan ingenu com per creure que em farà cas, però em permeto la llibertat de dir-li-ho.
    Molt agraït per la seva atenció.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s