Epifania

Referint-se als cinc diputats socialistes que es van abstenir en la votació de la Proposta de Resolució d’aprovació de la Declaració de Sobirania del Poble Català (el repartiment de majúscules és de l’original), el diari «Ara» va publicar una crònica amb el títol “Els cinc diputats que volien dormir tranquils”. Altres, a les tertúlies, es preguntaven si els que havien votat contra la Declaració ja havien pensat que un dia ho haurien d’explicar als fills. I als néts! Veuen nítidament dibuixada a l’horitzó una Catalunya sobirana i feliç. Arriben a acostar els ulls fins a les finestres de les cases: veuen avis amb pipa a la vora del foc i tot de néts asseguts en rotllana als seus peus, les galtes enceses de salut pagesa. Els veuen i els senten (amb veu d’actor d’anunci que encarna la saviesa dels anys): “Oh i tant que sí, fillets meus, jo vaig votar la Declaració de Sobirania per tal que vosaltres poguéssiu gaudir de plenitud nacional”. Als que es van abstenir o van votar en contra, pobrets, també els veuen. Són com ànimes en pena, vells taciturns de cara llarga que arrosseguen els peus, aclaparats pel sentiment de culpa.

Sí. Els que han donat suport a la Declaració de Sobirania, amb el vot o la paraula, viuen plenament el goig espiritual del que sap que ha fet història, se senten com Lincoln firmant l’abolició de l’esclavitud, com els membres de l’Assemblée Nationale proclamant la Declaració dels drets de l’home i del ciutadà. I una articulista encarregada de vetllar, en nom del poble (“We, the people…”), per la salut moral dels seus conciutadans es pregunta si els socialistes han decidit “sacrificar Catalunya per guanyar Espanya”.

Contemplen els que no s’hi avenen amb la repugnància moral amb què es contemplaria el que, podent salvar la vida d’un nen malalt, es negués a prestar auxili. Parlen amb l’alè d’un esperit que, durant prop de dos segles, ha anat bufant a les consciències dels catalans els valors fonamentals de la tribu per encarnar-se finalment en el cos d’un entrenador de futbol. Sense aquesta epifania no s’hauria arribat mai tan lluny.

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s